L’èxode rural porta ocorrent en la majoria de països europeus des de la segona meitat de segle XX. Els joves emigren a les ciutats buscant oportunitats de treball, millors condicions laborals i de vida i salaris més alts que els que es poden aconseguir treballant al camp. A llarg termini l’imparable èxode rural que s’ha produït cap als centres urbans juntament amb un creixement natural negatiu de la població rural ha donat lloc a una dinàmica imparable de disminució de la població en molts territoris de la Unió Europea, generant a més grans diferències poblacionals i territorials dins d’un mateix país. A Espanya i a Catalunya trobem ja avui en dia el que es coneix com “deserts demogràfics”.

---

Els problemes de les zones rurals

Diversos informes de la Comissió Europea han identificat diversos problemes que pateixen les zones urbanes i que agreugen el propi èxode rural:

• Envelliment de la població
• Llunyania
• Falta de serveis educatius
• Difícil o nul accés al mercat laboral (més atur i més estacionalitat)

Totes aquestes característiques són típiques de les zones rurals però és que a més també ho són de les zones subdesenvolupades. Segons diversos informes a nivell europeu, de continuar les actuals tendències econòmiques i demogràfiques, es podria esperar que un nombre cada vegada més gran de regions es classifiquessin com “despoblades i menys desenvolupades”. A Catalunya l’èxode és especialment intens en les àrees centre i oest, estant la població concentrada principalment a la costa.

---

Contradiccions demogràfiques

Una contradicció que juga en contra de l’èxode rural és el fet que hi hagi ciutats on s’acumulen els joves sense feina mentre que hi ha pobles i llogarets que necessiten desesperadament empleats per treballar en la terra o que tenen les seves terres abandonades i sense donar-los cap ús. El progressiu envelliment de la societat no fa sinó agreujar aquesta situació, amb uns governs cada vegada més necessitats de recursos en matèria de salut i prestacions socials per a sostenir a una població cada vegada més envellida. A Catalunya en 2035 una de cada quatre persones tindrà 65 anys o més.

---

Com fer atractives les zones rurals

Atraure els joves és indispensable per ressuscitar les àrees rurals, evitar el tancament d’escoles i mantenir vius els petits pobles. És essencial trobar l’enfocament adequat perquè la migració de les zones urbanes cap a les rurals es converteixi en una realitat i en una solució per a les dues parts.

Necessitats rurals

D’una banda, les zones rurals necessiten treballadors i empresaris que apostin per elles per estimular la seva economia local. Una de les solucions que ja s’està duent a terme és la promoció del patrimoni natural i cultural d’aquestes regions de cara a augmentar el turisme i posar el valor dels productes locals. Hi ha una tendència creixent de viatgers i turistes que busquen experiències locals autèntiques i paisatges verges i allunyats de l’enrenou de les ciutats que només les zones rurals poden oferir.

Sol·lucions urbanes

D’altra banda, des de la crisi econòmica de 2008, la desocupació ha augmentat en tot Catalunya i encara no s’ha arribat als nivells pre-crisi. La migració de el camp a la ciutat pot oferir una oportunitat de treball als joves i també pot ser una solució per a les famílies que no poden fer front a l’augment del cost de la vida a les ciutats.

---

Potenciant l’èxode cap als pobles

Amb la millora de les telecomunicacions és possible ara mateix treballar en remot des de qualsevol lloc, de manera que aquells treballadors que poden treballar a distància tenen una oportunitat de sortir de les ciutats si els pobles ofereixen el que necessiten. Molts ajuntaments ja han posat en marxa diferents tipus d’incentius per a repoblar les zones rurals, des d’habitatges socials de baix lloguer per a famílies amb nens i joves, fins exempcions fiscals i ajudes per al menjador escolar i els llibres.

Les zones rurals poden convertir-se en llocs d’oportunitat, però fer la transició requereix una gran inversió. Per això, es fa indispensable una estratègia i una política comuna entre les diferents administracions locals, nacionals i europees per lluitar contra la despoblació a nivell nacional, tenint en compte que es manifesta en molts territoris catalans.