L’arquitectura vernacular es refereix a tots aquells mètodes arquitectònics caracteritzats per l’ús de materials i coneixements locals, generalment sense la supervisió d’arquitectes professionals. L’arquitectura vernacular representa la majoria dels edificis i assentaments humans creats en les societats preindustrials, i inclou una gamma molt àmplia d’edificis, tradicions de construcció i mètodes de construcció. Les construccions vernaculars solen ser senzilles i pràctiques, independentment de si es tracta d’edificis residencials o construïts amb altres fins.

---

Recuperar l’arquitectura vernacular

Encara que en la dècada dels 70 l’arquitectura vernacular abastava el 95% de l’entorn construït a tot el món, aquest tipus d’arquitectura ha tingut tendència a ser passada per alt en els llibres d’història de disseny i arquitectura. La problemàtica és que l’arquitectura vernacular varia segons el territori i per tant no es tracta d’un estil específic que es pugui agrupar-se juntament amb altres de similars, de manera que no pot destil·lar-se o separar-se en una sèrie de patrons, materials o elements constructius fàcils de distingir.

A causa de l’ús de mètodes de construcció tradicionals i de constructors locals, les construccions vernaculars es consideren part d’una cultura regional concreta de la zona on es troben.

Recuperar les construccions vernaculars és part d’una correcta estratègia de lluita contra l’èxode rural.

L’arquitectura vernacla pot contrastar-se amb l’arquitectura de disseny, en què aquesta última es caracteritza per elements estilístics de disseny incorporats intencionadament amb fins estètics que van més enllà dels requisits funcionals de l’edifici.

Quan es considera una construcció vernacular?

L’entorn local i els materials de construcció que aquest pot proporcionar regeixen molts aspectes de l’arquitectura vernacular. Les àrees riques en arbres desenvoluparan una vernacular de fusta, mentre que les àrees sense gaire fusta solen usar fang o pedra. Per exemple en àrees d’alta muntanya s’utilitza pedra, i en l’Extrem Orient és comú utilitzar el bambú, ja que és abundant i versàtil.

Tot allò vernacular per definició és sostenible i no esgotarà els recursos locals. Si no és sostenible, no és adequat per al seu context local, i no pot ser vernacular.

---

Exemple d’arquitectura vernacular

A La Boqueria estudi d’arquitectura apostem per la conservació i restauració de patrimoni arquitectònic regional, el que significa que treballem tots els nostres projectes de recuperació d’arquitectura vernacular utilitzant com a base els mètodes de construcció tradicionals amb els que es va aixecar l’edifici en primer lloc.

Rehabilitació de casa prop de Tàrrega

En aquest projecte hem realitzat la rehabilitació d’una estructura vernacla a Sant Gil d’Albió, a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà. La construcció està realitzada en pedra tallada, tipus de material de construcció emprat a la zona, i s’han recuperat un arc, un mur de façana i un petit accés interior.

Per a la rehabilitació s’han utilitzat els mateixos materials i tècniques de construcció que històricament s’han utilitzat en aquesta comarca.