Al model immobiliari tradicional, el futur resident és un actor passiu. Algú que compra un producte acabat, dissenyat sota criteris per maximitzar la rendibilitat i l’estandardització. Tot i això, l’habitatge és molt més que un actiu financer. És lescenari on es desenvolupa la vida. A Laboqueria Arquitectura creiem que hem de canviar el focus per transformar la figura del “propietari” a la de “habitant”.

Aquesta transformació només és possible mitjançant l’habitatge cooperatiu. Aquest model, basat en la propietat col·lectiva i el dret d’ús, no només cerca oferir un sostre, són crear estructures de convivència sòlides i resilients. El projecte de La Balma, al barri del Poblenou (Barcelona), és el testimoniatge viu d’aquesta visió.

La Balma no va néixer d‟un pla estàtic, sinó d‟un procés de participació comunitària intens i enriquidor. Al costat de la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic i l’estudi d’arquitectura Lacol, acompanyem un grup de persones amb el desig comú d’habitar de manera diferent. El repte no era només tècnic (com encaixar 20 vivendes en un solar públic), era un repte de metodologia: com integrar les expectatives, les pors i els somnis d’una comunitat diversa en una realitat arquitectònica tangible?

El resultat és un edifici que no només “es veu” diferent, sinó que “funciona” diferent. En aquest article explorem com la participació va deixar de ser un requisit administratiu per esdevenir l’eina de disseny més potent que tenim per construir una arquitectura integradora.

Tradicionalment, l’arquitectura s’ha entès com a exercici individual d’un professional que decideix com han de viure els altres. A l’habitatge cooperatiu, aquest paradigma s’inverteix. Sota la nostra metodologia, l’arquitecte deixa de ser l’únic autor per convertir-se en un facilitador tècnic.

En el cas de La Balma, la participació comunitària va ser la columna vertebral del projecte. Acompanyar un grup divers requereix una metodologia transversal que sàpiga equilibrar tres eixos fonamentals:

1. L’escolta activa i el diagnòstic: Abans de traçar la primera línia, és vital entendre qui habitarà l’edifici. A La Balma, treballem amb Sostre Cívic per identificar les necessitats reals del grup. Quantes unitats de convivència? Quins espais comuns són prioritaris? Com s’imagina la vida en comunitat?
2. El codi-disseny tècnic: La participació té límits físics, normatius i pressupostaris. La nostra feina és traduir els desitjos de la comunitat en solucions arquitectòniques viables. No es tracta de demanar desitjos, sinó de prendre decisions informades. Realitzem tallers on els futurs habitants van poder visualitzar la volumetria, els accessos i la distribució dels usos, sentint-se amos del procés des del primer dia.
3. La gestió del consens: En un grup de 20 unitats de convivència, el consens no neix espontàniament; es construeix. A través de dinàmiques de mediació i arquitectura participativa, aconseguim que el projecte arquitectònic fos un reflex fidel de la identitat col·lectiva del grup.

Aquest procés garanteix una cosa que el mercat tradicional ignora: la coresponsabilitat. Quan un habitant participa en el disseny del seu habitatge, desenvolupa un sentit de pertinença i cura a l’edifici que és la base de la convivència comunitària a llarg termini.

L’arquitectura de La Balma no és capritxosa; és una resposta directa als valors del grup. Gràcies a la metodologia de codisseny, l’edifici trenca amb la jerarquia convencional de l’habitatge per prioritzar la vida compartida i l’eficiència.

Aquest projecte s’articula amb tres pilars que defineixen l’èxit de l’habitatge cooperatiu:

1. La redistribució de l’espai del Jo al Nosaltres: En un edifici tradicional, l’espai comú es limita sovint a un replà i ascensor. A La Balma, la participació comunitària va dictar una prioritat clara: maximitzar els espais de relació. El resultat, es van dissenyar zones comunes estratègiques com la cuina comunitària, l’espai de bugaderia, sales polivalents i un terrat compartit. Aquestes àrees són extensions del propi habitatge que permeten reduir la mida de les unitats privades per guanyar en qualitat de vida col·lectiva.

2. Sostenibilitat i materialitat: L’elecció de la fusta contralaminada (CLT) no va ser només una decisió tècnica; va ser una resposta al compromís del grup amb la crisi climàtica. L’ús d’una estructura de fusta vista no només redueix dràsticament la petjada de carboni de l’edifici, sinó que aporta un benestar higrotèrmic i acústic que reforça la salut de l’habitant. Una arquitectura amb materials naturals és una arquitectura que respira, igual que la comunitat que l’habita.

3. Flexibilitat i model de cessió d’ús: L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús requereix una arquitectura que s’adapti al pas del temps. Les famílies creixen o canvien, i ledifici ha de ser capaç de respondre. Per això, a La Balma el disseny es concep com a adaptable i les tipologies d’habitatge permeten certa flexibilitat. El model de cessió d‟ús garanteix que la propietat sigui sempre de la cooperativa, evitant l‟especulació i assegurant que l‟edifici sigui un recurs estable per a les futures generacions d‟habitants.

L’arquitectura, per tant, actua com a facilitador: no imposa una manera de viure, sinó que ofereix el suport necessari perquè la comunitat es desenvolupi amb autonomia i suport mutu.

L’habitatge cooperatiu està en relació estreta amb el seu entorn. En el cas de La Balma, la seva ubicació al Poblenou és estratègica. Com que és un projecte de col·laboració publicocooperativa (sobre sòl municipal), l’edifici assumeix la responsabilitat de millorar el seu entorn. La planta baixa es concep com un espai obert al barri, trencant amb la impermeabilitat de les promocions privades convencionals.

Tot i això, sovint ens pregunten: És viable gestionar tanta participació sense que el projecte s’aturi?

La resposta és clara: la complexitat no és un obstacle, és una garantia d’èxit social. De fet, a Laboqueria Arquitectura, com a cooperativa d’arquitectes que som, treballem amb una metodologia transversal permet que:

• Els temps s’optimitzin: En integrar la consultoria social amb la tècnica des de l’inici, evitem rectificacions costoses en fase d’obra.
• La governança sigui clara: Facilitem eines de presa de decisions que permeten al grup avançar amb seguretat tècnica, jurídica i econòmica.

La participació comunitària no allarga el procés; ho fa més robust. Un grup que ha decidit unit com serà l’estructura de fusta o el sistema d’aprofitament d’aigües, és un grup preparat per gestionar la seva convivència futura amb èxit.

Així, La Balma és molt més que un edifici de fusta al Poblenou; és la prova que una altra manera de fer arquitectura és possible. A Laboqueria Arquitectura, la nostra missió és acompanyar aquests processos de participació comunitària aportant rigor tècnic, sensibilitat social i una visió transversal del territori.

Què vol dir exactament el model de «cessió d’ús»?

És un model on la propietat de limmoble és sempre de la cooperativa i el solar de propietat pública, i els socis disposen dun dret dús indefinit de lhabitatge. Això elimina l’especulació, ja que l’habitatge no es pot vendre al mercat lliure, garantint preus estables i socials.

Puc participar en el disseny del meu habitatge si no tinc coneixements tècnics?

Absolutament. La nostra tasca com a arquitectes facilitadors és traduir les vostres necessitats i desitjos a solucions tècniques. A La Balma, el grup va participar activament a través de tallers de codisenyament guiats, on no es requeria experiència prèvia, només el desig d’habitar de forma col·lectiva.

Quins avantatges té lestructura de fusta CLT en aquest tipus de projectes?

A més de ser un material saludable i sostenible, el CLT permet una construcció més ràpida i neta. A La Balma, això va ser clau per reduir les molèsties derivades de la construcció al barri i assegurar un estàndard d’eficiència energètica que redueix la despesa de les famílies.