La nova proposta per la rehabilitació i adequació de l’edifici ARTÈXTIL com a edifici de docència de la UAB parteix d’una idea inicial clara. Preservar el patrimoni existent i aprofitar el seu potencial com a eina transformadora per introduir conceptes de sostenibilitat a la vegada que respondre al programa arquitectònic sense perdre qualitat.
La proposta per la primera fase parteix de dues grans pastilles que engloben el programa i que es situen a l’interior de la nau gran generant sinergies e interrelacions amb la resta de programa. Aquestes caixes llisquen en sentit longitudinal oposat per obrir els dos grans espais interiors de vestíbul-accés i de menjador.
El programa s’organitza gràcies a una modulació interna segons la superfície. Aquest aspecte permet que hi hagi un creixement o decreixement natural segons els usos futurs. En aquest sentit, el projecte contempla una flexibilitat interna i polivalència per admetre canvis futurs.
Considerant la llum i l’aire com a matèria constructiva, la coberta existent actua com a façana principal de l’edifici per buscar una major integració i que conté el programa arquitectònic. Aprofitant l’alçada interior de la nau, els volums de les aules disposen d’una bona alçada lliure per donar sensació d’amplitud però sense competir amb l’alçada de la nau.
L’estratègia projectual contempla una reducció de la inversió econòmica al haver menys afectació de l’edifici existent, sobretot en fonaments i estructura. En aquest sentit, la proposta s’ha pensat en el cicle vital de l’edifici amb una visió transversal.