La indústria de la construcció és, històricament, una de les generadores de residus més grans al nostre planeta. Durant dècades, el model ha estat lineal: extreure, fabricar, construir i demolir. Però, i si poguéssim trencar aquest cicle? A Laboqueria Arquitectura, hem decidit deixar de veure “enderrocs” per començar a veure recursos.

Amb aquesta premissa neix REDÓ, un programa d’innovació social i constructiva que aposta per la recirculació de materials seguint la filosofia Cradle to Cradle. REDÓ no és només una estratègia mediambiental; és un model de gestió que busca minimitzar l’impacte de les nostres obres mentre generem un retorn positiu a la societat i al territori.

El municipi de Ciutadilla, a l’Urgell, ha inaugurat recentment vuit habitatges de protecció oficial a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La intervenció transforma un edifici en desús en habitatge de lloguer assequible, donant resposta a una problemàtica estructural del món rural: l’accés a l’habitatge i la pèrdua progressiva de població.

Aquesta actuació s’emmarca dins d’un context més ampli de reflexió sobre com generar noves oportunitats d’habitar en entorns rurals, a partir de la reutilització del parc construït existent.

La setmana passada, l’equip de Laboqueria Arquitectura va visitar el Centre de Recuperació en Règim d’Internat de la Mútua Metal·lúrgica d’Assegurances (1971–1980), situat a Cabrils i projectat per Antonio Bonet Castellana, actualment conegut com a referent de construcció moderna que es va permetre apropar una arquitectura arraigada.

Fa dècades que construïm com si l’única manera de garantir higiene fos el formigó i el plàstic. I en aquest camí hem acabat vivint i treballant dins d’edificis que no respiren.

A Laboqueria Arquitectura partim d’una convicció diferent: l’arquitectura saludable comença pel que toquem. Per les parets que ens envolten quan estem malalts, esperant, o simplement passant el dia en un espai que no triem.

A Laboqueria Arquitectura entenem l’habitatge col·lectiu com una oportunitat per repensar la manera d’habitar des de criteris de salut, eficiència i comunitat. Habitatges Sabadell, situat a Sabadell, neix amb la voluntat de crear un edifici arrelat al seu context urbà i climàtic, capaç d’oferir qualitat ambiental i benestar als seus usuaris.

El debat sobre “Espanya buidada” o la Catalunya rural tendeix a virar cap a la nostàlgia oa equivocades solucions a curt termini. El pensament habitual és que el despoblament rural se soluciona atraient gent, com si els pobles fossin contenidors buits esperant ser omplert. Després d’anys de recerca amb el projecte Repoblem, la nostra conclusió és diferent: repoblar no és un acte immobiliari, és un procés d’enginyeria social i arquitectònica.

Al model immobiliari tradicional, el futur resident és un actor passiu. Algú que compra un producte acabat, dissenyat sota criteris per maximitzar la rendibilitat i l’estandardització. Tot i això, l’habitatge és molt més que un actiu financer. És lescenari on es desenvolupa la vida. A Laboqueria Arquitectura creiem que hem de canviar el focus per transformar la figura del “propietari” a la de “habitant”.

Aquesta transformació només és possible mitjançant l’habitatge cooperatiu. Aquest model, basat en la propietat col·lectiva i el dret d’ús, no només cerca oferir un sostre, són crear estructures de convivència sòlides i resilients. El projecte de La Balma, al barri del Poblenou (Barcelona), és el testimoniatge viu d’aquesta visió.

Recentment, la revista Arquitectura i Disseny ha publicat una entrevista a Ricard Grau, soci de Laboqueria Arquitectura, que convida a reflexionar sobre una manera d’entendre l’arquitectura que va molt més enllà de la forma i l’estètica.

A partir de l’experiència en projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, l’article posa el focus en la importància de pensar els edificis des de la vida quotidiana, la diversitat d’usos, les cures i la comunitat. Una mirada que entén que cada decisió arquitectònica també és una decisió estructural i social, capaç de definir qui té accés a l’habitatge, com s’habita i en quines condicions.

A Laboqueria Arquitectura, la nostra metodologia transversal ens ensenya que el compromís amb el medi ambient ha d’anar de la mà amb el benestar humà. El problema a què ens enfrontem és clar: segons l’OMS, passem gairebé el 90% del nostre temps a interiors i l’are que respirem (a llars i feines) sol estar fins a cinc vegades més contaminat que l’aire exterior.

El passat 24 de novembre, el nostre soci Alfons Tornero, de Laboqueria Arquitectura, va participar en la sessió “L’aprenentatge. L’ensenyament de l’Arquitectura, l’equip transdisciplinar i l’encabiment professional”, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La jornada va ser un espai d’intercanvi i debat inspirador, on es van abordar qüestions clau sobre la formació acadèmica i la pràctica professional en l’àmbit de l’habitatge.