Ens complau anunciar que Laboqueria Arquitectura, juntament amb Diego Carrión Lobo, hem participat al concurs per al nou complex escolar de Saint-Aubin, a Suïssa. La proposta planteja un nou conjunt educatiu integrat al paisatge rural i al context històric del poble, amb l’objectiu de reforçar la relació entre arquitectura, espai públic i comunitat. El projecte incorpora nous edificis escolars i la rehabilitació d‟una antiga granja existent, configurant un conjunt coherent capaç d‟evolucionar en el temps i adaptar-se a les futures necessitats del municipi.

Hi ha una conversa que tenim gairebé cada setmana a l’estudi. Arriba un promotor amb l’esbós mental molt clar: quantes plantes, quina façana, la normativa urbanística. I el primer que fem abans d’obrir cap programa és sortir a veure el solar junts. Perquè a l’AMB, el solar et parla. I si no ho escoltes al principi, t’ho diu a crits quan ja has gastat sis mesos en un projecte d’edifici plurifamiliar que no hi encaixa.

Sabadell, com a motor del Vallès, demana una arquitectura que evolucioni al ritme dels seus habitants. El model de bloc de pisos tradicional, sovint fosc i desconnectat de l’exterior, està donant pas a propostes que prioritzen el benestar i l’eficiència. En aquest context neix el nostre projecte d’arquitectura més recent a Sabadell: un edifici d’habitatges plurifamiliars que aposta per la salut, l’estalvi energètic i el sentit de comunitat.

A Laboqueria Arquitectura entenem el celler com una oportunitat per connectar arquitectura, territori i cultura productiva. Més enllà de ser un espai tècnic, el celler es concep com a lloc on el procés del vi es fa visible i on el patrimoni es transforma en experiència.

La indústria de la construcció és, històricament, una de les generadores de residus més grans al nostre planeta. Durant dècades, el model ha estat lineal: extreure, fabricar, construir i demolir. Però, i si poguéssim trencar aquest cicle? A Laboqueria Arquitectura, hem decidit deixar de veure “enderrocs” per començar a veure recursos.

Amb aquesta premissa neix REDÓ, un programa d’innovació social i constructiva que aposta per la recirculació de materials seguint la filosofia Cradle to Cradle. REDÓ no és només una estratègia mediambiental; és un model de gestió que busca minimitzar l’impacte de les nostres obres mentre generem un retorn positiu a la societat i al territori.

El municipi de Ciutadilla, a l’Urgell, ha inaugurat recentment vuit habitatges de protecció oficial a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. La intervenció transforma un edifici en desús en habitatge de lloguer assequible, donant resposta a una problemàtica estructural del món rural: l’accés a l’habitatge i la pèrdua progressiva de població.

Aquesta actuació s’emmarca dins d’un context més ampli de reflexió sobre com generar noves oportunitats d’habitar en entorns rurals, a partir de la reutilització del parc construït existent.

La setmana passada, l’equip de Laboqueria Arquitectura va visitar el Centre de Recuperació en Règim d’Internat de la Mútua Metal·lúrgica d’Assegurances (1971–1980), situat a Cabrils i projectat per Antonio Bonet Castellana, actualment conegut com a referent de construcció moderna que es va permetre apropar una arquitectura arraigada.

Fa dècades que construïm com si l’única manera de garantir higiene fos el formigó i el plàstic. I en aquest camí hem acabat vivint i treballant dins d’edificis que no respiren.

A Laboqueria Arquitectura partim d’una convicció diferent: l’arquitectura saludable comença pel que toquem. Per les parets que ens envolten quan estem malalts, esperant, o simplement passant el dia en un espai que no triem.

A Laboqueria Arquitectura entenem l’habitatge col·lectiu com una oportunitat per repensar la manera d’habitar des de criteris de salut, eficiència i comunitat. Habitatges Sabadell, situat a Sabadell, neix amb la voluntat de crear un edifici arrelat al seu context urbà i climàtic, capaç d’oferir qualitat ambiental i benestar als seus usuaris.

El debat sobre “Espanya buidada” o la Catalunya rural tendeix a virar cap a la nostàlgia oa equivocades solucions a curt termini. El pensament habitual és que el despoblament rural se soluciona atraient gent, com si els pobles fossin contenidors buits esperant ser omplert. Després d’anys de recerca amb el projecte Repoblem, la nostra conclusió és diferent: repoblar no és un acte immobiliari, és un procés d’enginyeria social i arquitectònica.