Per l’equip tècnic de Laboqueria Arquitectura, arquitectes especialitzats en arquitectura bioclimàtica i cooperatives d’habitatge a Catalunya des del 2009

L’arquitectura viu un canvi profund. En un context marcat pel canvi climàtic, l’augment del cost energètic i la necessitat de repensar com habitem, el disseny bioclimàtic es consolida com una eina clau per crear espais més saludables, eficients i connectats amb el seu entorn.

L’arquitectura viu un canvi profund. En un context marcat pel canvi climàtic, l’augment del cost energètic i la necessitat de repensar com habitem, el disseny bioclimàtic es consolida com una eina clau per crear espais més saludables, eficients i connectats amb el seu entorn.

El disseny bioclimàtic consisteix a crear edificis que aprofiten de manera intel·ligent les condicions climàtiques del lloc: orientació solar, llum natural, ventilació o vegetació de l’entorn. L’arquitectura bioclimàtica no es limita a reduir consums energètics: es tracta de dissenyar espais que treballin a favor del clima, que generin confort sense dependre de sistemes artificials i que reforcin la salut dels que hi habiten.

A diferència d’un enfocament purament tecnològic que resol els problemes de confort amb més instal·lacions, l’estratègia bioclimàtica treballa sobre la forma de l’edifici, l’orientació, la massa tèrmica dels materials i la gestió de l’aire.

El resultat és un edifici que consumeix menys perquè en necessita menys, no perquè té millors màquines.

La rehabilitació bioclimàtica d’un edifici existent comença per entendre què tenia l’original que funcionava: molts edificis abans dels anys 70 van ser projectats amb criteris de ventilació creuada, murs d’inèrcia tèrmica alta o patis interiors que regulaven la temperatura de forma passiva. El problema és que dècades de reformes parcials com tancar patis, afegir aïllaments mal dissenyats, substituir fusteries sense estudiar l’orientació… han trencat aquesta lògica sense reemplaçar-la per res equivalent.

Una rehabilitació bioclimàtica ben executada passa per diverses fases: anàlisi de l’orientació i ombres existents, auditoria de l’envolupant tèrmica real (no la projectada), l’estudi dels fluxos d’aire naturals i el diagnòstic dels materials en ús.

Només després es dissenya la intervenció. En projectes com la rehabilitació de la Cabana de camp, prioritzem estratègies com ara la recuperació de la inèrcia tèrmica original, la ventilació natural creuada i l’ús de materials amb baixa energia embeguda.

Aquesta seqüència importa perquè la temptació habitual (afegir aïllament exterior sense més ni més) pot empitjorar la ventilació, crear ponts tèrmics nous o generar problemes d’humitat que no existien. Lordre de les decisions és part del mètode.

A l’obra nova, l’avantatge del disseny bioclimàtic és que permet integrar les estratègies des de l’inici, quan encara costen poc. Les decisions de més impacte no són les més complexes: són les més primerenques.

A la nostra experiència, les cinc decisions que més condicionen el comportament energètic d’un edifici nou són:

1. Orientació de la façana principal i distribució de buits: determina quant de sol entra a l’hivern i quanta calor s’acumula a l’estiu.
2. Massa tèrmica dels materials estructurals: un edifici de formigó o pedra regula la temperatura de forma diferent a un de fusta o estructura lleugera degut a la seva diferència en inèrcia tèrmica..
3. Disseny de voladissos i proteccions solars: permeten deixar passar el sol baix dhivern i bloquejar lalt destiu.
4. Estratègia de ventilació: creuada, per efecte xemeneia o mecànica de baix consum, segons el clima local .
5.  Relació amb la vegetació de lentorn: arbres de fulla caduca al sud són un sistema de climatització passiu que sadapta de manera natural al canvi estacional.

En projectes com l’Habitatge Cooperatiu La Balma, aquestes decisions es van prendre a la fase d’avantprojecte amb tota la comunitat d’usuaris implicada. D’aquesta manera, va permetre ajustar l’estratègia bioclimàtica als hàbits reals de vida de les persones que l’havien d’habitar.

Una de les dificultats del disseny bioclimàtic és que depèn de dades que no sempre són als plànols: com fa servir realment l’espai la gent, a quina hora obren les finestres, si treballen des de casa o no, si cuinen molt o poc. Aquests patrons d’ús afecten directament el disseny de la ventilació, la zonificació tèrmica i l’estratègia de guanys solars.

Per això integrem processos participatius a la fase de disseny: no com a exercici de comunicació, sinó com a font de dades d’entrada per al projecte. La informació que obtindrem a tallers amb usuaris o entitats és informació tècnica que canvia decisions de projecte.

A les zones rurals de Catalunya amb processos actius de despoblació, l’arquitectura bioclimàtica té una dimensió addicional: reduïx la càrrega econòmica de mantenir una habitatge a llarg termini. Una casa ben orientada i amb bona envolupant tèrmica pot tenir factures energètiques notablement més baixes que una construïda sense aquests criteris, cosa que en definitiva fa que viure a zones rurals sigui més viable econòmicament.

En projectes com Repoblem, aquest argument econòmic es converteix en part del cas de viabilitat per atraure nous residents: no sols s’ofereix paisatge, sinó costos de vida més baixos gràcies a una arquitectura que treballa amb el clima en lloc de contra ell.

El disseny bioclimàtic no és un estàndard estàtic. Els materials canvien, les normatives evolucionen i el clima també: el que funcionava als anys 90 al litoral català pot no ser suficient per a les condicions d’estiu que es projecten per al 2040.

Participamos en iniciativas de investigación y formación, con colaboraciones académicas y programas públicos, precisamente para que nuestros proyectos incorporen soluciones que sigan siendo eficaces en 20 o 30 años, no solo hoy. La investigación que desarrollamos en el proyecto Redó, por ejemplo, explora la recirculación de materiales y los hábitos de uso como variables de diseño activas.

Abans de contractar qualsevol estudi per a un projecte bioclimàtic (ja sigui per a rehabilitació o obra nova), hi ha algunes preguntes que són interessants tenir-les al cap:

• Feu una anàlisi d’orientació i ombres abans de proposar l’envolupant?
• Com integreu l’estratègia de ventilació des de la fase d’avantprojecte?
• Teniu experiència amb materials de baixa energia embeguda en el context local?
• Com avalueu el resultat energètic real dels vostres projectes acabats?

Si l’estudi pot respondre aquestes preguntes amb exemples concrets, és probable que l’enfocament bioclimàtic sigui real i no només una etiqueta.

Si vols que analitzem el teu cas concret, pots contactar amb nosaltres.