La Boqueria

Taller d’arquitectura i disseny

Blog

La plaça del Mercat


La plaça del mercat és un blog cultural i social on es recullen articles escrits per nosaltres sobre qüestions arquitectòniques. L’objectiu del blog és fomentar el pensament i la visió crítica constructiva de l’arquitectura, l’espai públic i el disseny a través de diferents camps i sempre des de una manera transversal.

08.11.2018, 03.43 h

Oci i arquitectura

A La Boqueria Taller comptem amb “La plaça del mercat”, un espai teòric on fomentem el pensament per tenir una visió crítica i constructiva de diferents temes relacionats amb l’arquitectura. En aquesta ocasió, ens centrem en el vincle entre l’arquitectura i el disseny: ens plantegem quina relació tenen l’oci i la restauració amb l’arquitectura i l’espai públic, especialment a Barcelona: com construeixen la ciutat?

La cultura és el que explica la forma en què mengem, vivim i vam visitar les ciutats i, de fet, el menjar és un dels màxims exponents de l’oci. Actualment, el menjar és democràtica: mengem el que volem, quan volem, com volem i amb qui volem.

Si mirem enrere en el temps, els primers espais públics ja eren d’intercanvi de menjar, és a dir, per al comerç. Amb el plantejament urbanístic de l’eixample barceloní, es van començar a generar nous espais públics que s’annexaven a nous programes, com hotels o cafès i restaurants. Amb l’obertura de la ciutat, van aparèixer els primers visitants. Els primers hotels no només volien proveir al públic estranger sinó també a la gent de les pròpies ciutats, de manera que les plantes baixes dels allotjaments van deixar espai per a cafès, restaurants i terrasses.

En una ciutat com és Nova York, alguns hotels fins i tot, com el Rockefeller Center, van incloure un club per homes, sales de conferències, gimnasos, clubs de fumadors, etc. Aquest és un dels primers casos d’edifici modern en el qual es incuían diferents programes associats al culte de l’oci.

En el cas del menjar, ens trobem amb els supermercats i els mercats, a més de restaurants, bars i altres tipus d’establiments. Si bé la cuina a les llars ha anat guanyant terreny com a espai de vida familiar i ha evolucionat a passos de gegant, pel ritme de vida que portem seguim buscant la practicitat i la immediatesa a l’hora de dinar, cosa a la qual hem trobat la solució en el “take-away”, la venda ambulant, els food-trucks o els restaurants “drive-through”. Paradoxalment, també busquem en aquesta activitat una part d’oci i el plaer dels sentits.

Veiem, doncs, que el menjar ha sabut ocupar l’espai públic, una cosa que potser els hotels no han fet tant. El nostre menjador ha passat a ser el carrer, de manera que el disseny de l’espai públic ha d’actuar com a catalitzador, ja sigui en parcs, places, escales, grades o vorades.

L’aproximació entre arquitectura, oci i menjar passa, a més de per un bon disseny i una adequada funcionalitat, per una manera de viure, per com entenem la ciutat i, per tant, d’una cultura

Share on FacebookTweet about this on Twitter
bar 33 45_Joaquim Costa 4_LaBoqueriaTaller_FotoAlbaNajera (7) bar 33 45_Joaquim Costa 4_LaBoqueriaTaller_FotoAlbaNajera (6)

30.10.2018, 08.49 h

7a edició de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC 2018)

Aquest cap de setmana ha tingut lloc la 7a edició de la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC 2018) al recinte de Fabra i Coats de Barcelona, el qual ha rebut més d’11.000 assistents al llarg de tres dies. La Boqueria Taller hi hem estat presents amb un taula, juntament amb altres magnífiques iniciatives  LaCol Cooperativa, Celobert Cooperativa, Sostre Cívic, Arqbag Cooperativa, La Borda Cooperativa, La Dinamo Fundació i Voltes Cooperativa d’Arquitectura, entre d’altres fantàstiques iniciatives.
Des de La Boqueria Taller volem felicitar a la Xarxa d’Economia Solidària per l’organització de la Fira i a tots les voluntaris i voluntàries que han fet possible, un cop més, aquest espai de debat i construcció d’alternatives.
L’economia social i solidària acull totes les pràctiques econòmiques orientades a les necessitats humanes, gestionades de forma participativa i democràtica, i social i ecològicament responsables. Aquestes pràctiques estan presents en tot el cicle econòmic, des de la producció, distribució i comercialització fins al consum, estalvi i inversió, conformant el mercat social. De fet, aquesta forma de fer economia ofereix tots els productes i serveis requerits per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones.
La FESC és un aparador de tots aquests productes, com habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, assegurances, formació i educació i tecnologia, entre d’altres. Aquest esdeveniment, organitzat anualment i amb projecció internacional, reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Més de 210 organitzacions hi hem participat, contribuint a demostrar que l’economia social i solidària és una alternativa consolidada i real.
L’edició d’enguany, sota el lema “D’aquelles llambordes, aquestes iniciatives”, ha representat un homenatge al maig del 68 en el seu 50è aniversari. El tema central han estat les sobiranies, perquè la sobirania d’un territori o d’una societat és, en realitat, un conjunt de sobiranies que hem de construir entre tots i que va molt més enllà de la construcció d’un estat. Aquestes sobiranies diverses (alimentària, tecnològica, energètica, etc.) ens aboquen a un repte organitzatiu per fer possible que tota la societat hi participi i sigui corresponsable de tot el que l’afecta.
Les més de 60 xerrades es van dividir en tres eixos: la sobirania en la gestió dels recursos, la sobirania econòmica i la sobirania relacional. En l’edició d’aquest any s’ha ampliat la superficie expositiva i, a més, s’ha elaborat una relatoria col·laborativa per recollir els continguts de les xerrades per escrit i en temps real.

 

Share on FacebookTweet about this on Twitter
laboqueriataller_fesc18

17.10.2018, 10.13 h

Casa de fusta contralaminada estructural, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Fruit de la col·laboració amb LaCol Cooperativa d’arquitectes, hem realitzat aquesta casa unifamiliar a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El projecte ha consistit en la construcció d’una casa amb un baix impacte ambiental, tant en la construcció com en el funcionament. A més, compta amb un disseny que permet als usuaris fer canvis al llarg del temps.

L’estructura de la casa és de fusta contralaminada i s’ha optat per una construcció en sec, escollint, en la mesura del possible, els materials més sostenibles. Alhora, és destacable el fet que, a l’hora de construir la casa i en el seu funcionament posterior, s’ha buscat la màxima eficiència energètica i el mínim impacte ambiental.

Constructora: House Habitat

Share on FacebookTweet about this on Twitter
laboqueriataller_CLT_FUSTA_PLATI

10.10.2018, 08.23 h

La Balma: habitatge cooperatiu

Des de La Boqueria Taller treballem per a la defensa de dret a l’habitatge com un element essencial per oferir un habitatge digne a totes les persones, a través del suport al desenvolupament de nous projectes d’habitatge cooperatiu.

Actualment, treballem conjuntament amb laCol Cooperativa d’Arquitectes, en un exemple d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’un model d’accés a l’habitatge en l’àmbit de l’economia social i solidària.

La Balma és un projecte d’habitatge cooperatiu impulsat a través de la Cooperativa Sostre Cívic, que compta amb la cessió d’ús d’un solar municipal amb un futur edifici al Poblenou (Barcelona), on hi construiran una vida en comú. La Balma és un grup que pretén fomentar formes de convivència més comunitàries, que potenciïn la interrelació entre les persones que habiten l’edifici i, alhora, amb el barri i persones externes a la cooperativa. D’aquesta manera, s’espera aconseguir la construcció d’un edifici que necessiti el seu entorn.

Els projectes d’aquest estil permeten generar habitatge assequible, oferint estabilitat i flexibilitat, al temps que possibilita generar comunitat i optimitzar serveis amb la creació d’espais comuns. A més, permet implementar sistemes de baix impacte ambiental en el disseny i ús de l’edifici.

A La Boqueria Taller acompanyem el grup en el disseny i construcció d’edificis d’habitatges amb espais comuns i amb un baix impacte ambiental.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
laboqueriataller_labalma_dibuix_cooperativa laboqueriataller_labalma_reunio_cooperativa

11.09.2018, 10.28 h

Parada de Mercat_Horta i Productes de proximitat

Rere la inauguració del Nou Mercat de Sant Antoni, laBoqueria Taller ha pogut realitzar diverses intervencions en Parades de Mercat de tot tipus. Una d’elles és la de Fruites i verdures Riera. Productes de l’horta del Prat del Llobregat cuidades i cultivades pels mateixos paradistes. Projecte d’una família amb una relació amb la terra de fa anys, i un entusiasme pel producte de qualitat. En aquest projecte, conjuntament amb estudi Saüc, hem volgut transmetre aquest rigor per les coses fetes amb amor.

 

Fotografia: Alba Nàjera

Disseny gràfic: Estudi Saüc

Construcció: Unik SL

Share on FacebookTweet about this on Twitter
parada riera al mercat de sant antoni

24.07.2018, 01.54 h

APARADORS Més que façanes

Un projecte de formació i inserció laboral, de desenvolupament econòmic sostenible i amb perspectiva comunitària que intervé sobre l ́espai públic, els locals comercials i els habitatges per  dinamitzar comercialment els carrers del Raval com a mecanisme per a millorar la qualitat de vida de les persones del barri.

Aparadors és un projecte que es desenvolupa al barri del Raval de Barcelona i que contempla tres eixos d´intervenció: social, econòmic i comunitari. Aparadors dóna formació i genera ocupació adreçada a col·lectius amb especials dificultats d´inserció, promou l´economia social i fomenta l´emprenedoria i revitalitza carrers del barri a través d´una dinamització econòmica sostenible i de qualitat que repercuteix positivament sobre la qualitat de vida dels ciutadans/es. Aparadors és un projecte d´acció comunitària i participació ciutadana, sota el marc d´un territori socialment responsable que reverteix tot el seu potencial sobre els col·lectius més vulnerables per empoderar-los i fer-los participar d´un entorn que suma i creix.

MARC CONCEPTUAL Aparadors treballa sobre tres eixos que incideixen en el nostre entorn. El social, l´econòmic i el comunitari. Es treballarà sobre les persones, l’intercanvi entre les persones i l’espai físic on interactuen les persones. Aquests eixos són elements que estructuren i construeixen ciutat.

Eix comunitari

Revitalitzar els carrers d´un barri posant en el seu eix la participació ciutadana i com a mitjà la dinamització econòmica. Implicar als veïns i veïnes en la transformació del seu carrer recuperant la identitat del districte. Crear nous vincles entre els veïns i veÏnes que provoquin la participació, la convivència i la solidaritat. Millorar les condicions d´ús socials, de salut i higiene dels espais públics i de les comunitats de veÏns i veïnes donant seguretat cognitiva i recuperant el patrimoni existent. Reforçar l´eix comercial existent.

més info a :

 

https://bit.ly/2LguWN3

Share on FacebookTweet about this on Twitter
WhatsApp Image 2018-07-13 at 19.04.51 WhatsApp Image 2018-07-24 at 16.02.38 (1)

16.07.2018, 02.21 h

Casa de Fusta Contralaminada Estructural, SantCugat del Vallés. Barcelona

Fotografies de seguiment d’obra de la casa unifamiliar a Sant Cugat del Vallès.. Fruit de col.laboració ambLaCol Cooperativa d’arquitectes.

Construcció d’una casa  amb un baix impacte ambiental tant en la construcció com en el funcionament, amb un disseny que permet als usuaris canvis en al llarg del temps.

L’estructura de la casa és de fusta contralaminada, i s’ha optat per una construcció en sec, escollint en la mesura del possible, els materials més sostenibles. Cal destacar que a l’hora de construir com en el funcionament posterior, s’ha buscat la màxima eficiència energètica i el mínim impacte ambiental.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
FOTO1 FOTO2_casa plati_laboqueria_lacol

13.07.2018, 09.44 h

Teixim Barri

TeiximBarri és una iniciativa innovadora i transversal que te com a objectiu impulsar millores socials en diversos àmbits –habitatge social, ocupació, formació, cohesió social- a partir del treball conjunt i les sinergies entre els actors del projecte: Pla de barris de Raval Sud i Gòtic Sud, Fundació Familia i Benestar Social i Fundació Hàbitat3, Impulsem i Laboquería.

El projecte es vertebra sobre quatre línies estratègiques:

-El foment de la rehabilitació d´habitatges per ús social al barri del Gòtic, amb tantes problemàtiques d´habitatge

-La captació d’oportunitats de negoci a través de la rehabilitació, que s’observa com un nínxol d’ocupació per al que no hi ha gent qualificada amb unes característiques laborals associades a l´autogestió.

-El protectorat de l’emprenedoria de caràcter social impulsada per a col·lectius en especials dificultats. El Protectorat pretén amortiguar les debilitats del col·lectiu en especials dificultats per millorar l’èxit de consolidació de les seves empreses, transferint l’oportunitat de negoci i tutoritzant el projecte des de l´inici fins a la consolidació.

-Esdevenir una cruïlla d’experiències entorn de l’ocupabilitat de col·lectius desfavorits.

TeiximBarri es desenvolupa en quatre etapes:

1- Hàbitat3 possibilita la cessió per part d’un propietari particular de tres pisos al carrer escudellers a la Fundació Família i Benestar Social.

2- Pla de barris Raval Sud i Gòtic Sud assumeix part del pressupost del projecte i  inclou l´àmbit d´activació econòmica en l´iniciativa

3-La rehabilitació dels pisos a través del projecte Bombolles d’Ocupació d’Impulsem SCCL i laboqueria taller d’arquitectura SCCL, un projecte de formació i inserció laboral amb l´objectiu de generar ocupació, requalificant persones amb un perfil professional poc definit, aprofitant un sector emergent amb manca de qualificació i relleu generacional i desenvolupant competències emprenedores.

4- Facilitar habitatge assequible i de qualitat a persones en procés d’envelliment en situació d’exclusió residencial ateses des del servei de continuïtat assistencial de Fibs i els Serveis Socials Gòtic, garantint la seva permanència al barri mantenint els seus vincles amb la comunitat.

TeiximBarri permet “re-construir” espais de vida (proporcionar una llar i habilitats laborals que empoderen a les persones) i enfortir l’espai de convivència que és el barri

Share on FacebookTweet about this on Twitter
FOTO1 a FOTO2 a laboqueria_teixim barri WhatsApp Image 2018-07-20 at 11.51.52

07.09.2017, 06.57 h

La cuina i el menjador

La cuina i el menjador son segurament les peces de la casa que més han canviat durant els darrers anys, no només des del punt de vista de la seva situació a la casa i la relació que s’establia amb les altres peces (han passat de ser entitats separades a ser avui en dia una sola entitat en molts casos), sinó que han evolucionat internament i l’ús que em fem d’elles. Probablement si analitzem les dues peces per separat, la cuina es la que s’emporta més reconeixement degut al número d’elements “nous” que la integren com la rentadora, el forn i altres electrodomèstics que han fet redefinir la seva configuració i el seu disseny, però tot i així les dues entitats mantenen el mateix lligam: defineixen el com mengem i l’ús que en fem.  Ha canviat el que mengem, però, sobre tot, ha canviat el sentit d’aquesta activitat en la vida social dels nostres avantpassats. Probablement això s’esdevingui a que  el menjar ha passat de ser un fet dramàtic com el sobreviure a arribar ocupar part del plaer dels cinc sentits.

A diferencia del menjador, la cuina és una peça que es pot arribar a disgregar i trossejar com si d’un peix es tractés, treien la pell, el cap i les espines. Permet una configuració on cada peça, element o zona d’ús es tracti de manera independent, com qui treballa en el taller d’un artesà o d’un mecànic. Aquest fet permet la versemblança d’un aficionat al ciclisme que munta la seva pròpia bicicleta arrel d’escollir acuradament els components de diverses qualitats i prestacions. En aquest sentit, l’aficionat a la cuina ho farà amb els instruments que necessiti per a cada cas, escollint cadascun d’ells minuciosament i obtenint un equilibri econòmic en tot el conjunt. En canvi, qui escull la cuina compacta, neta i polida i realitzada fins i tot amb un o dos material com a màxim en que s’unifica el conjunt, probablement estrà escollint una cuina més cara i menys funcional.

Del menjador en canvi poc podem dir de les prestacions que s’han tret o afegit, poder alguna al·lusió a la llar de foc i a la seva posició a la casa, però poc més. Sobretot el que interessa en aquí és la seva relació amb les altres peces de la casa. El menjador ha passat de ser una estança independent que reunia diverses portes on es comunicaven cada una d’elles amb la resta de la casa, a ser una part totalment desconnectada entre la sala d’estar i la cuina, una espècie de peça en terra de ningú. Trobo que poder és més interessant quan aquesta peça forma part de la cuina, com a mínim l’ús que se’n fa és lligat. És interessant la relació que existia entre el menjador i la cuina. Aquesta última de vegades no s’ensenyava no més a través d’una petita porta que servia per passar els plats i que no deixava entreveure més de uns dos o tres pams, la mesura justa per poder passar l’olla i a la vegada que es redueixi el camp de visió. La relació entre aquestes peces no existia, el propi servei havia de realitzar un recorregut més llarg de lo usual per poder arribar al menjador. Si més no, hi ha un fet o moment que succeeix en el menjador que val la pena mencionar, i és el sobretaula. És difícil d’explicar-ho que no sigui amb les paraules de LeCorbusier:  Observad un día, no en uno de esos restaurantes de lujo, en los cuales la intervención arbitraria de los camareros y de los sommeliers destruye mi poema, observad en una pequeña taberna popular, dos o tres comensales que han acabado de tomar su café y están charlando. La mesa todavía está llena de vasos, botellas, platos, la aceitera, la sal la pimienta, la servilleta y el servilletero..etc. Ved el orden fatal que pone todos esos objetos en relación los unos con los otros…es una composición matemática arreglada; no hay ningún falso lugar, ni un engaño…

Tot i que la cuina i el menjador podrien arribar a admetre diverses configuracions segons els estrats socials, són dos peces arrelades al com vivim i al com mengem. Una a través del que mengem i al com preparem el menjar i l’altre al com gaudim d’ell i a la importància del seu ús en el dia dia com eina socialitzadora.

Imatge superior: Ilustration the form of Cury, 139o // Imatge inferior: Fotografía sobretaula.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
02 01

09.08.2016, 03.27 h

Arquitectura i envàs

“Som el que mengem” no és només una afirmació en el sentit nutricionista i bios que ara esta tant de moda a les grans ciutats, es tracta d’una afirmació que engloba la nostra manera de fer com a societat, de viure i de sobreviure; de menjar i alimentar-se. Ningú podrà dir que el com mengem ha evolucionat al llarg dels nostres temps: durant la segona guerra mundial per exemple, es van inventar els aliments en conserva, dirigits per aquelles persones que havien de sobreviure llargues campanyes de guerra amb molt poc aliment. Per altra banda,  la invenció dels electrodomèstics: la nevera, el microo, el forn, la batedora…etc han fet canviar el disseny de les cuines e inevitablement el de la casa, cosa que dóna lloc a una reflexió: tenim més instruments a casa però sembla ser que cada vegada cuinem menys. La invenció del envasat, aquell recipient que permet emmagatzemar certa quantitat de líquid o menjar i permet conservar-lo durant un cert temps, pot arribar a condicionar la nostra manera de viure i de menjar.

El com mengem el podríem lligar al nostre sistema econòmic-social i veure quina evolució ha tingut, segurament basta en centrar-se i fer el seguiment d’un aliment bàsic, proposem la llet. La llet és un aliment bàsic per la nostra existència, des de ben petits no podem sobreviure sense alimentar-se de llet ni som capaços de créixer. La llet  és un aliment –com segurament molts d’altres- que viatja per totes les escales, des de una escala més gran com és el territori ( prats i flors ) fins a la nevera de casa, un element completament domèstic, tecnològic e industrial. Del que coneixem de la llet és que prové de les vaques –obvi- i que un cop extretes de les vaques és tractada segons uns processos industrials que asseguren que sigui apta per la comercialització i el seu consum. La llet es refredada i transportada a cisternes isotèrmiques fins  a les plantes de processament on és analitzada les seves capacitats fisques, químiques i biològiques; un cop fet el seu tractament es porta a grans cisternes on serà preparada per el seu envasament. No acceptem que un aliment estigui malfet o mal processat però en canvi no llegim –o moltes vegades no entenem- les etiquetes de procedència dels aliments. L’envàs sol ser d’un litre més o menys i les seves dimensions oscil·len  segons el seu emmagatzematge, però solen estar entre els 9cm x 5cm de base x 12 cm d’alt, l’alçada si que pot variar però la base no, ja que sinó no cabria en els prestatges de la nevera i segurament tampoc seria lo suficientment òptim per apilar-ho als prestatges del supermercat. I es que el tamany de l’envàs de la llet i els llocs on es ven, ens dóna pistes de quina societat som, es realitzen envasos que només són capaços d’aguantar el menjar durant un seguit de dies i a on només es pot emmagatzemar una certa quantitat de menjar.

El com s’empaqueta les coses ens aporta una arquitectura per a cada lloc. Els aparadors dels supermercats per exemple, estan pensats per donar una continuïtat espacial en el sostre però a la vegada estan pensats per que una persona es perdi. El supermercat està ple d’unitats, ple d’envasos transportables i adaptables a la mà. La industrialització i el consumisme lligat a l’augment demogràfic,  han generat la unitat, un concepte que s’ha extrapolat fins i tot a l’habitatge -“unitats d’habitatge”- per cert, l’entrada a les cases dels habitatges de la “Unité d’habitation de LeCorbusier” incorporaven una petita porta on el lleter deixava la llet cada matí!. Aquest concepte gradual i escalable d’unitat es pot extrapolar i de manera transversal en molts graus de l’arquitectura d’aquests llocs, des del supermercat fins al self-service dels restaurants actuals. La unitat està pensada per cada espai d’aquesta cadena, fins i tot la cuina, ubicada en el tram final. La cuina és poder la peça més important de tot aquest procés i segurament la més oblidada avui en dia en aquesta cadena. La cuina ha passat a ser un residu de les immobiliàries que cada vegada més lluiten per optimitzar al màxim el seu espai dins de la casa omplint-la d’electrodomèstics en el mínim espai possible:  és el tretabrick de l’arquitectura domèstica. Possiblement la cuina ha deixat de ser la peça de la casa que poder estava més respectada abans, quan es sabia que era el perquè del menjar; ara és un element que emmagatzema neveres, rentadores, rentavaixelles, unitats de mobles industrialitzats i altres coses que a la vegada emmagatzemen tetrabricks que a la vegada envasen llet, llet segurament que se’ns fa malbé i que no la bevem.

 

Imatge Superior:  Extensió de supermercat, Portland. ( 2015 – ) // Imatge Inferior: Façana de la Unité d’habitation de Marsella, Le Corbusier ( 1946-1952 )

 

Share on FacebookTweet about this on Twitter
Supermarket Portland Unite Habitation