La Boqueria

Taller d’arquitectura i disseny

Blog

La plaça del Mercat


La plaça del mercat és un blog cultural i social on es recullen articles escrits per nosaltres sobre qüestions arquitectòniques. L’objectiu del blog és fomentar el pensament i la visió crítica constructiva de l’arquitectura, l’espai públic i el disseny a través de diferents camps i sempre des de una manera transversal.

17.10.2018, 10.13 h

Casa de fusta contralaminada estructural, a Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Fruit de la col·laboració amb LaCol Cooperativa d’arquitectes, hem realitzat aquesta casa unifamiliar a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El projecte ha consistit en la construcció d’una casa amb un baix impacte ambiental, tant en la construcció com en el funcionament. A més, compta amb un disseny que permet als usuaris fer canvis al llarg del temps.

L’estructura de la casa és de fusta contralaminada i s’ha optat per una construcció en sec, escollint, en la mesura del possible, els materials més sostenibles. Alhora, és destacable el fet que, a l’hora de construir la casa i en el seu funcionament posterior, s’ha buscat la màxima eficiència energètica i el mínim impacte ambiental.

Constructora: House Habitat

Share on FacebookTweet about this on Twitter
laboqueriataller_CLT_FUSTA_PLATI

10.10.2018, 08.23 h

La Balma: habitatge cooperatiu

Des de La Boqueria Taller treballem per a la defensa de dret a l’habitatge com un element essencial per oferir un habitatge digne a totes les persones, a través del suport al desenvolupament de nous projectes d’habitatge cooperatiu.

Actualment, treballem conjuntament amb laCol Cooperativa d’Arquitectes, en un exemple d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Es tracta d’un model d’accés a l’habitatge en l’àmbit de l’economia social i solidària.

La Balma és un projecte d’habitatge cooperatiu impulsat a través de la Cooperativa Sostre Cívic, que compta amb la cessió d’ús d’un solar municipal amb un futur edifici al Poblenou (Barcelona), on hi construiran una vida en comú. La Balma és un grup que pretén fomentar formes de convivència més comunitàries, que potenciïn la interrelació entre les persones que habiten l’edifici i, alhora, amb el barri i persones externes a la cooperativa. D’aquesta manera, s’espera aconseguir la construcció d’un edifici que necessiti el seu entorn.

Els projectes d’aquest estil permeten generar habitatge assequible, oferint estabilitat i flexibilitat, al temps que possibilita generar comunitat i optimitzar serveis amb la creació d’espais comuns. A més, permet implementar sistemes de baix impacte ambiental en el disseny i ús de l’edifici.

A La Boqueria Taller acompanyem el grup en el disseny i construcció d’edificis d’habitatges amb espais comuns i amb un baix impacte ambiental.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
laboqueriataller_labalma_dibuix_cooperativa laboqueriataller_labalma_reunio_cooperativa

11.09.2018, 10.28 h

Parada de Mercat_Horta i Productes de proximitat

Rere la inauguració del Nou Mercat de Sant Antoni, laBoqueria Taller ha pogut realitzar diverses intervencions en Parades de Mercat de tot tipus. Una d’elles és la de Fruites i verdures Riera. Productes de l’horta del Prat del Llobregat cuidades i cultivades pels mateixos paradistes. Projecte d’una família amb una relació amb la terra de fa anys, i un entusiasme pel producte de qualitat. En aquest projecte, conjuntament amb estudi Saüc, hem volgut transmetre aquest rigor per les coses fetes amb amor.

 

Fotografia: Alba Nàjera

Disseny gràfic: Estudi Saüc

Construcció: Unik SL

Share on FacebookTweet about this on Twitter
parada riera al mercat de sant antoni

24.07.2018, 01.54 h

APARADORS Més que façanes

Un projecte de formació i inserció laboral, de desenvolupament econòmic sostenible i amb perspectiva comunitària que intervé sobre l ́espai públic, els locals comercials i els habitatges per  dinamitzar comercialment els carrers del Raval com a mecanisme per a millorar la qualitat de vida de les persones del barri.

Aparadors és un projecte que es desenvolupa al barri del Raval de Barcelona i que contempla tres eixos d´intervenció: social, econòmic i comunitari. Aparadors dóna formació i genera ocupació adreçada a col·lectius amb especials dificultats d´inserció, promou l´economia social i fomenta l´emprenedoria i revitalitza carrers del barri a través d´una dinamització econòmica sostenible i de qualitat que repercuteix positivament sobre la qualitat de vida dels ciutadans/es. Aparadors és un projecte d´acció comunitària i participació ciutadana, sota el marc d´un territori socialment responsable que reverteix tot el seu potencial sobre els col·lectius més vulnerables per empoderar-los i fer-los participar d´un entorn que suma i creix.

MARC CONCEPTUAL Aparadors treballa sobre tres eixos que incideixen en el nostre entorn. El social, l´econòmic i el comunitari. Es treballarà sobre les persones, l’intercanvi entre les persones i l’espai físic on interactuen les persones. Aquests eixos són elements que estructuren i construeixen ciutat.

Eix comunitari

Revitalitzar els carrers d´un barri posant en el seu eix la participació ciutadana i com a mitjà la dinamització econòmica. Implicar als veïns i veïnes en la transformació del seu carrer recuperant la identitat del districte. Crear nous vincles entre els veïns i veÏnes que provoquin la participació, la convivència i la solidaritat. Millorar les condicions d´ús socials, de salut i higiene dels espais públics i de les comunitats de veÏns i veïnes donant seguretat cognitiva i recuperant el patrimoni existent. Reforçar l´eix comercial existent.

més info a :

 

https://bit.ly/2LguWN3

Share on FacebookTweet about this on Twitter
WhatsApp Image 2018-07-13 at 19.04.51 WhatsApp Image 2018-07-24 at 16.02.38 (1)

16.07.2018, 02.21 h

Casa de Fusta Contralaminada Estructural, SantCugat del Vallés. Barcelona

Fotografies de seguiment d’obra de la casa unifamiliar a Sant Cugat del Vallès.. Fruit de col.laboració ambLaCol Cooperativa d’arquitectes.

Construcció d’una casa  amb un baix impacte ambiental tant en la construcció com en el funcionament, amb un disseny que permet als usuaris canvis en al llarg del temps.

L’estructura de la casa és de fusta contralaminada, i s’ha optat per una construcció en sec, escollint en la mesura del possible, els materials més sostenibles. Cal destacar que a l’hora de construir com en el funcionament posterior, s’ha buscat la màxima eficiència energètica i el mínim impacte ambiental.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
FOTO1 FOTO2_casa plati_laboqueria_lacol

13.07.2018, 09.44 h

Teixim Barri

TeiximBarri és una iniciativa innovadora i transversal que te com a objectiu impulsar millores socials en diversos àmbits –habitatge social, ocupació, formació, cohesió social- a partir del treball conjunt i les sinergies entre els actors del projecte: Pla de barris de Raval Sud i Gòtic Sud, Fundació Familia i Benestar Social i Fundació Hàbitat3, Impulsem i Laboquería.

El projecte es vertebra sobre quatre línies estratègiques:

-El foment de la rehabilitació d´habitatges per ús social al barri del Gòtic, amb tantes problemàtiques d´habitatge

-La captació d’oportunitats de negoci a través de la rehabilitació, que s’observa com un nínxol d’ocupació per al que no hi ha gent qualificada amb unes característiques laborals associades a l´autogestió.

-El protectorat de l’emprenedoria de caràcter social impulsada per a col·lectius en especials dificultats. El Protectorat pretén amortiguar les debilitats del col·lectiu en especials dificultats per millorar l’èxit de consolidació de les seves empreses, transferint l’oportunitat de negoci i tutoritzant el projecte des de l´inici fins a la consolidació.

-Esdevenir una cruïlla d’experiències entorn de l’ocupabilitat de col·lectius desfavorits.

TeiximBarri es desenvolupa en quatre etapes:

1- Hàbitat3 possibilita la cessió per part d’un propietari particular de tres pisos al carrer escudellers a la Fundació Família i Benestar Social.

2- Pla de barris Raval Sud i Gòtic Sud assumeix part del pressupost del projecte i  inclou l´àmbit d´activació econòmica en l´iniciativa

3-La rehabilitació dels pisos a través del projecte Bombolles d’Ocupació d’Impulsem SCCL i laboqueria taller d’arquitectura SCCL, un projecte de formació i inserció laboral amb l´objectiu de generar ocupació, requalificant persones amb un perfil professional poc definit, aprofitant un sector emergent amb manca de qualificació i relleu generacional i desenvolupant competències emprenedores.

4- Facilitar habitatge assequible i de qualitat a persones en procés d’envelliment en situació d’exclusió residencial ateses des del servei de continuïtat assistencial de Fibs i els Serveis Socials Gòtic, garantint la seva permanència al barri mantenint els seus vincles amb la comunitat.

TeiximBarri permet “re-construir” espais de vida (proporcionar una llar i habilitats laborals que empoderen a les persones) i enfortir l’espai de convivència que és el barri

Share on FacebookTweet about this on Twitter
FOTO1 a FOTO2 a laboqueria_teixim barri WhatsApp Image 2018-07-20 at 11.51.52

07.09.2017, 06.57 h

La cuina i el menjador

La cuina i el menjador son segurament les peces de la casa que més han canviat durant els darrers anys, no només des del punt de vista de la seva situació a la casa i la relació que s’establia amb les altres peces (han passat de ser entitats separades a ser avui en dia una sola entitat en molts casos), sinó que han evolucionat internament i l’ús que em fem d’elles. Probablement si analitzem les dues peces per separat, la cuina es la que s’emporta més reconeixement degut al número d’elements “nous” que la integren com la rentadora, el forn i altres electrodomèstics que han fet redefinir la seva configuració i el seu disseny, però tot i així les dues entitats mantenen el mateix lligam: defineixen el com mengem i l’ús que en fem.  Ha canviat el que mengem, però, sobre tot, ha canviat el sentit d’aquesta activitat en la vida social dels nostres avantpassats. Probablement això s’esdevingui a que  el menjar ha passat de ser un fet dramàtic com el sobreviure a arribar ocupar part del plaer dels cinc sentits.

A diferencia del menjador, la cuina és una peça que es pot arribar a disgregar i trossejar com si d’un peix es tractés, treien la pell, el cap i les espines. Permet una configuració on cada peça, element o zona d’ús es tracti de manera independent, com qui treballa en el taller d’un artesà o d’un mecànic. Aquest fet permet la versemblança d’un aficionat al ciclisme que munta la seva pròpia bicicleta arrel d’escollir acuradament els components de diverses qualitats i prestacions. En aquest sentit, l’aficionat a la cuina ho farà amb els instruments que necessiti per a cada cas, escollint cadascun d’ells minuciosament i obtenint un equilibri econòmic en tot el conjunt. En canvi, qui escull la cuina compacta, neta i polida i realitzada fins i tot amb un o dos material com a màxim en que s’unifica el conjunt, probablement estrà escollint una cuina més cara i menys funcional.

Del menjador en canvi poc podem dir de les prestacions que s’han tret o afegit, poder alguna al·lusió a la llar de foc i a la seva posició a la casa, però poc més. Sobretot el que interessa en aquí és la seva relació amb les altres peces de la casa. El menjador ha passat de ser una estança independent que reunia diverses portes on es comunicaven cada una d’elles amb la resta de la casa, a ser una part totalment desconnectada entre la sala d’estar i la cuina, una espècie de peça en terra de ningú. Trobo que poder és més interessant quan aquesta peça forma part de la cuina, com a mínim l’ús que se’n fa és lligat. És interessant la relació que existia entre el menjador i la cuina. Aquesta última de vegades no s’ensenyava no més a través d’una petita porta que servia per passar els plats i que no deixava entreveure més de uns dos o tres pams, la mesura justa per poder passar l’olla i a la vegada que es redueixi el camp de visió. La relació entre aquestes peces no existia, el propi servei havia de realitzar un recorregut més llarg de lo usual per poder arribar al menjador. Si més no, hi ha un fet o moment que succeeix en el menjador que val la pena mencionar, i és el sobretaula. És difícil d’explicar-ho que no sigui amb les paraules de LeCorbusier:  Observad un día, no en uno de esos restaurantes de lujo, en los cuales la intervención arbitraria de los camareros y de los sommeliers destruye mi poema, observad en una pequeña taberna popular, dos o tres comensales que han acabado de tomar su café y están charlando. La mesa todavía está llena de vasos, botellas, platos, la aceitera, la sal la pimienta, la servilleta y el servilletero..etc. Ved el orden fatal que pone todos esos objetos en relación los unos con los otros…es una composición matemática arreglada; no hay ningún falso lugar, ni un engaño…

Tot i que la cuina i el menjador podrien arribar a admetre diverses configuracions segons els estrats socials, són dos peces arrelades al com vivim i al com mengem. Una a través del que mengem i al com preparem el menjar i l’altre al com gaudim d’ell i a la importància del seu ús en el dia dia com eina socialitzadora.

Imatge superior: Ilustration the form of Cury, 139o // Imatge inferior: Fotografía sobretaula.

Share on FacebookTweet about this on Twitter
02 01

09.08.2016, 03.27 h

Arquitectura i envàs

“Som el que mengem” no és només una afirmació en el sentit nutricionista i bios que ara esta tant de moda a les grans ciutats, es tracta d’una afirmació que engloba la nostra manera de fer com a societat, de viure i de sobreviure; de menjar i alimentar-se. Ningú podrà dir que el com mengem ha evolucionat al llarg dels nostres temps: durant la segona guerra mundial per exemple, es van inventar els aliments en conserva, dirigits per aquelles persones que havien de sobreviure llargues campanyes de guerra amb molt poc aliment. Per altra banda,  la invenció dels electrodomèstics: la nevera, el microo, el forn, la batedora…etc han fet canviar el disseny de les cuines e inevitablement el de la casa, cosa que dóna lloc a una reflexió: tenim més instruments a casa però sembla ser que cada vegada cuinem menys. La invenció del envasat, aquell recipient que permet emmagatzemar certa quantitat de líquid o menjar i permet conservar-lo durant un cert temps, pot arribar a condicionar la nostra manera de viure i de menjar.

El com mengem el podríem lligar al nostre sistema econòmic-social i veure quina evolució ha tingut, segurament basta en centrar-se i fer el seguiment d’un aliment bàsic, proposem la llet. La llet és un aliment bàsic per la nostra existència, des de ben petits no podem sobreviure sense alimentar-se de llet ni som capaços de créixer. La llet  és un aliment –com segurament molts d’altres- que viatja per totes les escales, des de una escala més gran com és el territori ( prats i flors ) fins a la nevera de casa, un element completament domèstic, tecnològic e industrial. Del que coneixem de la llet és que prové de les vaques –obvi- i que un cop extretes de les vaques és tractada segons uns processos industrials que asseguren que sigui apta per la comercialització i el seu consum. La llet es refredada i transportada a cisternes isotèrmiques fins  a les plantes de processament on és analitzada les seves capacitats fisques, químiques i biològiques; un cop fet el seu tractament es porta a grans cisternes on serà preparada per el seu envasament. No acceptem que un aliment estigui malfet o mal processat però en canvi no llegim –o moltes vegades no entenem- les etiquetes de procedència dels aliments. L’envàs sol ser d’un litre més o menys i les seves dimensions oscil·len  segons el seu emmagatzematge, però solen estar entre els 9cm x 5cm de base x 12 cm d’alt, l’alçada si que pot variar però la base no, ja que sinó no cabria en els prestatges de la nevera i segurament tampoc seria lo suficientment òptim per apilar-ho als prestatges del supermercat. I es que el tamany de l’envàs de la llet i els llocs on es ven, ens dóna pistes de quina societat som, es realitzen envasos que només són capaços d’aguantar el menjar durant un seguit de dies i a on només es pot emmagatzemar una certa quantitat de menjar.

El com s’empaqueta les coses ens aporta una arquitectura per a cada lloc. Els aparadors dels supermercats per exemple, estan pensats per donar una continuïtat espacial en el sostre però a la vegada estan pensats per que una persona es perdi. El supermercat està ple d’unitats, ple d’envasos transportables i adaptables a la mà. La industrialització i el consumisme lligat a l’augment demogràfic,  han generat la unitat, un concepte que s’ha extrapolat fins i tot a l’habitatge -“unitats d’habitatge”- per cert, l’entrada a les cases dels habitatges de la “Unité d’habitation de LeCorbusier” incorporaven una petita porta on el lleter deixava la llet cada matí!. Aquest concepte gradual i escalable d’unitat es pot extrapolar i de manera transversal en molts graus de l’arquitectura d’aquests llocs, des del supermercat fins al self-service dels restaurants actuals. La unitat està pensada per cada espai d’aquesta cadena, fins i tot la cuina, ubicada en el tram final. La cuina és poder la peça més important de tot aquest procés i segurament la més oblidada avui en dia en aquesta cadena. La cuina ha passat a ser un residu de les immobiliàries que cada vegada més lluiten per optimitzar al màxim el seu espai dins de la casa omplint-la d’electrodomèstics en el mínim espai possible:  és el tretabrick de l’arquitectura domèstica. Possiblement la cuina ha deixat de ser la peça de la casa que poder estava més respectada abans, quan es sabia que era el perquè del menjar; ara és un element que emmagatzema neveres, rentadores, rentavaixelles, unitats de mobles industrialitzats i altres coses que a la vegada emmagatzemen tetrabricks que a la vegada envasen llet, llet segurament que se’ns fa malbé i que no la bevem.

 

Imatge Superior:  Extensió de supermercat, Portland. ( 2015 – ) // Imatge Inferior: Façana de la Unité d’habitation de Marsella, Le Corbusier ( 1946-1952 )

 

Share on FacebookTweet about this on Twitter
Supermarket Portland Unite Habitation

18.04.2016, 04.19 h

Dues exposicions

Durant els darrers mesos convergeixen dues exposicions a la ciutat comtal que mereixen la pena visitar-les. No queden molt lluny l’una de l’altre, així que si teniu oportunitat, us recomano que les visiteu una darrera l’altre ja que en podreu treure algun vincle força interessant.

La primera d’elles està al Palau de la Virreina: Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860 – 2004 comissionada per Jorge Ribalta. L’exposició fa un recorregut històric a través de la iconografia pictòrica que retrata l’evolució urbanística de Barcelona; s’organitza en diverses sales i segons els 6 moments històrics de desenvolupament urbanístic de la ciutat, lligat es clar, a moments soci-econòmics de la història de la ciutat.  És una exposició sobre la ciutat i així ho remarquen les seves fotografies, però sobretot és una exposició sobre l’espai públic, aquell espai que queda entre els edificis. Manuel Solà de Morales sempre deia que l’espai públic el construïen les cantonades dels edificis ja que és on generava l’espai que queda entre mig. L’exposició permet estudiar la transformació i evolució d’aquests espais; permet entendre que la ciutat és una sèrie de capes o sedimentacions que es solapen una a sobre l’altre al llarg del temps i que deixen petjada en els diferents moments històrics de la ciutat. El planejament de l’Eixample, per exemple, és una capa nova que s’instaura en la ciutat i que dotarà de racons, de juntes urbanístiques i de casuístiques “espaials” que enriquiran la ciutat en molts dels seus casos. Altres planejaments urbanístics com l’obertura de la Via Laietana, permetran entendre que aquestes sedimentacions també apareixen sobre construccions antigues i que la ciutat està en transformació constant. Com a resultat o com negatiu d’aquesta operació s’obté l’espai públic; l’interessant de l’exposició es que et permet observar-lo des dels seus inicis, de manera innocent i totalment democratitzat.

La segona exposició es troba al CCCB: Making Africa. A Continent of Contemporany Design. En aquest cas l’exposició planteja una sèrie de mostres de disseny Africà dels darrers anys; una col·lecció de disseny tant de moda, il·lustració, mobiliari, arquitectura, fotografia, urbanisme urban design…etc. L’exposició és una visió conjunta del desenvolupament creatiu i urbanístic que s’està portant a terme al continent. Àfrica és l’abocador del món ( o al menys és així com s’analitza a l’exposició ) i es força interessant ja que la mostra ensenya peces molt curioses, elements dissenyats a través del reciclatge i de l’aprofitament i assemblatge de varies peces que d’entrada no em faríem res; ens dóna una lliçó de que Àfrica ha guanyat en creativitat, és més, ha sabut reinterpretar els codis estètics que a vegades s’han imposat des d’occident. Hauríem de pensar a vegades cap a on va el disseny de l’espai públic de la ciutat, aquell espai democràtic que ensenya l’exposició del Palau de la Virreina sembla que a vegades l’hem perdut per culpa de terrasses i altres elements que embruten la imatge de la ciutat; elements que en certs moments privatitzen l’espai públic, traient-li caràcter al vianant. Possiblement faria falta alguna lliçó de creativitat d’algun dissenyador com la que es mostra a l’exposició de Making Africa a l’hora de replantejar i reaprofitar l’espai públic de la ciutat, si més no, en trauríem alguna cosa de profit.

Imatge Superior: Obertura de Via Laietana, Josep Branguli ( 1909-1945 ) // Imatge Inferior: El Anatsui, Anyako 1944, Iris 2012

Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 ( Centre de la imatge de la Virreina ) 24.03.2016 al 26.06.2016

Making Africa. A continentof Contemporany Design ( CCCB, Barcelona ) 23.03.2016 al 28.03.2016

Share on FacebookTweet about this on Twitter
imprescindible-branguli-fundacion-telefonica-L-5EGjUh FullSizeRender

22.03.2016, 12.42 h

De las terrazas y las medianeras

Basta con alzar un poco la vista para darnos cuenta del gran número de medianeras que hay en la ciudad. A la altura de nuestros ojos pasa por delante la ciudad dinámica marcada por el flujo de los coches y el ritmo de los semáforos. A una cota superior encontramos un paisaje mucho más estático y atípico compuesto por las terrazas de los edificios, las medianeras que los separan, las cornisas, los tragaluces, las ventanas de las buhardillas, los aleros, etc…una serie de elementos en desorden que marcan el contorno de las casas contra el cielo, todos ellos son elementos de la imagen de la ciudad. Muchas veces el ritmo de vida nos hace olvidar que están ahí arriba pero si nos subimos a la azotea de un edificio nos daremos cuenta que lo que nos rodea es un paisaje de antenas de televisión, cajas de ascensores y fachadas ciegas de obra construida. Sí, porque, aunque la llamemos medianera, no deja de ser una fachada más del edificio que es capaz de cambiar el paisaje pintoresco de la ciudad como las otras. Las terrazas de las azoteas han sido las que han ido acumulando durante años y de una man­era sufrida, los restos de la modernización de la ciudad, empezando por la instalación de los ascensores en los edificios hasta llegar a las antenas y parabólicas de las televisiones. Poco a poco se ha ido abandonando el uso de la azotea para introducirlo en la vivienda propia e individual. Durante años, la azotea era donde se lavaba y se tendía la ropa, era el lugar de encuentro de la comunidad de vecinos o pertenecía a la vivienda del portero, el cual se hacía responsable de mantenerla. Pero con la modernización de la vivienda y la introducción de muchos electrodomésticos como la lavadora o la secadora se dejó de lavar y secar allí arriba; otro factor primordial ha sido la privatización y el uso restringido del dueño de la finca, se ha ido deteriorando el uso de la azotea a lo largo de los años. Bastaría con educar y enseñar al ciudadano de que mantener la azotea es tan importante como cuidar su casa; entender que la azotea es una extensión de la casa más, como el salón o las habitaciones, nos haría concienciarnos de que los límites de lo privado son cada vez más disolubles. El aprovechamiento como uso colectivo de una zona como es ésta, nos daría la oportunidad de ver la ciudad desde otro punto de vista, conocerla y reconocerla desde otra mirada, quizás de esta manera consigamos darle un aire más doméstico a la ciudad y así sentir que es del usuario; seria una buena manera de introducir la ciudad en casa, entonces pues ¡domestiquemos la ciudad! . Sólo de esta manera, a través del uso colectivo de la azotea, entenderemos que pertenecemos a una configuración de comu­nidad capaz de sustentar un grado de relación, sin abandonar nuestra vida privada pero perteneciendo a una vida pública.

Fig.1 Superior Titulo: Medianeras de Gracia, Autor: Oscar Tusquets // Fig.2 Inferior: Representación gráfica del parcelario de Gracia, Autor: laboqueria taller d’arquitectura i disseny

Share on FacebookTweet about this on Twitter
20 PARCELARIO_GRACIA